jueves, 19 de febrero de 2009

Fisonomia Maratón BCN 09 (Pucurull - Corredors.cat)

KM 0 AL 1

El diumenge 1 de març sortirem a les 8.30 del matí d’un lloc esplèndid com és l’Avinguda Maria Cristina, per fer una de les coses més transcendents de quantes farem a l’any.

Ho farem deixant al darrera La Font Màgica de l’enginyer Carles Buigas, anomenada així per les singulars formes que adopta l’aigua que hi brolla, i el monumental Palau Nacional de Montjuïc, actual seu museística de l’art de Catalunya, ambdues construccions realitzades amb motiu de l'Exposició Internacional de l’any 1929.

A poc del tret de sortida, passarem per sota de Les Torres Venecianes, que era el pòrtic d'entrada al recinte d’aquella Exposició, i trobarem d’immediat la Plaça Espanya. Cerclarem per l’esquerra la gran font que hi ha al bell mig, amb escultures que representen diferents indrets de l’Estat, i enfilarem el carrer de Creu Coberta.

Per Creu Coberta (el nom del carrer vol recordar la creu de terme que hi havia fa segles al començament, en el que avui és la Plaça Espanya) entrarem al barri d’Hostafrancs. El nom del barri li ve perquè a mitjans del segle XVIII, un pagès ric de la comarca de la Segarra, va inaugurar una fonda i li va posar Hostal d’Hostafrancs, el seu poble. Amb el temps, l’establiment es va convertir en punt de referència per als forasters que arribaven a Barcelona per carretera. Els servia per descansar, o per pernoctar un cop tancades les muralles de la ciutat.


Que ningú no s’espanti. La Plaça Espanya no ens la trobarem així. Aquesta és una fotografia de quan l’urbanitzaven (Any 1928).

Baixant per Creu Coberta veurem a la nostra esquerra el Mercat d'Hostafrancs, i quasi al davant, a la dreta, ens trobarem amb L’Alcaldia, un edifici imponent, que sembla talment que hagi estat extret de la dreta de l’Eixample, pedra a pedra, i posat aquí. D’estil modernista, té, segons els entesos, un alt valor arquitectònic. En la meva opinió, però, la seva majestuositat i grandiositat no lliga amb les característiques del conjunt d’edificis d’habitatges del barri. Però com és bonic de veure, ens anirà bé mirar-lo al passar, encara que sigui de reüll, capficats com anirem amb el nostre repte.

Seguirem baixant, i una mica més avall, a l'arribar al carrer Joanot Martorell, que és on s’acaba el carrer de Creu Coberta i comença el de Sants, s’acabarà també la lleugera baixada i començarà una mica de pujada. Tot plegat gens difícil. Si ho comento és per fer esment d’una cosa poc coneguda, crec, pels que no som del barri, i és que en aquest punt de l’unió dels dos carrers, hi passava la riera Magoria que venia de Collserola -d’aquí els dos desnivells- que separava el nucli d’Hostafrancs i el de Sants. Sí ens hi fixéssim al passar, podríem veure la pujada del carrer Joanot Martorell per trobar el carrer Creu Coberta, construïda en el que era un pont per salvar la riera. Que hi havia un pont ho evidencia la botiga de regals del xamfrà que duu el nom de El puente. Una botiga a la qual, pel que sembla veient l’estat de l’edifici on està, li queda poc temps de vida.

Quan s’acabi el carrer de Creu Coberta, continuarem amunt doncs, amb pujada, tot i que molt benigna, pel carrer de Sants, un carrer que era el centre del que va ser un poble fins a les acaballes del segle XlX, i avui un dels barris més populars i populosos de Barcelona.

Sants té molts anys d’història -vinculada sovint a moviments obrers- amb una intensa vida cultural, esportiva, i econòmica. També, per la mateixa característica del barri, Sants té un reguitzell de llegendes, una de les quals la que es refereix a l’existència de molts curanderos. Ara no se’n sap de cap, però a finals dels segle XIX, quan encara era un poble, va aparèixer en Nicasi Unceti -en aquest cas no és una llegenda sinó un senyor de carn i ossos- un mestre conegut com “El curandero de Sants”, que es va fer famós.

En un poble on quasi tothom era analfabet, i on es barrejaven les supersticions amb el fervor religiós, no es d’estranyar que aquest personatge, que “curava” a la gent amb curiosos rituals i predicava l’evangeli i l’espiritisme, tingués gran nombre de seguidors.

És va fer famós i milionari: els devots l’omplien de diners; tot a canvi d’ esperpèntics consells, que fins i tot van portar a la ruïna a algunes famílies. Fins i tot, l’any 1870 el van detenir arran d’una convocatòria que va fer. Com si es tractés d’un profeta el tal Nicasi va fer una crida a tots els coixos, cecs i impedits, prometent-los que tots aquells que assistissin a la seva convocació, serien guarits dels seus mals per sempre més.

Tot i esser empresonat, els seus seguidors van arribar a edificar un centre espiritista en una gran finca, amb capella i tot, Cal Nicasi, al carrer de Sant Joan, l’actual carrer de Miquel Àngel de Sants, no gaire lluny d’on estem passant ara.

Deia que ara ja no n’hi ha de curanderos a Sants -crec-, però encara que n’hi haguessin tampoc ens farien falta. Tot just acabem de començar la marató, com ens ho demostrarà l’indicador del Km 1 que trobarem a l’alçada del carrer Gaiarre.

No hay comentarios: